Index

Proverbes : jamba

Proverbe 1Adin-jamba, ka izay vonona no afitsoka. [2.653 #14]

Proverbe 2Akoholahy jamba : ampiadiana tsy miady, avela manaingoka ny namany. [2.558]
Akoholahy jamba : ampiadiana, tsy miady ; tonga ao an-trano, manaingoka ny namany. [2.415 #3448]
Akoholahy jamba : ampiadina, tsy miady ; tonga ao an-trano, manaingoka ny namany. [2.653 #60]
Traduction françaiseCoq aveugle : quand on le fait combattre, il ne veut pas et dès qu' on le met au milieu des siens, il les frappe à coups de bec et les maltraite. [2.415 #3448]
Interprétation françaiseSe disait des gens difficiles. [2.415 #3448]

Proverbe 3Aza manao dian' omby jamba. [2.653 #424, 2.165]
Dian' omby jamba. [2.415 #6730]
Manao dian' omby jamba. [2.415 #3024]
Traduction françaiseDémarche d' un boeuf aveugle. [2.415]
Marcher comme un boeuf aveugle. [2.415]
N' agissez pas comme un bœuf aveugle qui marche. [2.165]
Interprétation françaiseCe proverbe se disait de ceux qui ne marchent pas droit, au propre et au figuré. [2.415 #3024]
N' agissez pas en aveugle. [2.165]
Se disait des gens allant à l' aveugle. [2.415 #6730]

Proverbe 4Aza manao fisoro-baton' ilay jamba : voa vao mihilana. [2.415 #6213]
Aza manao fisoro-baton' ilay jamba : voa vao taitra. [2.415 #6213]
Manao fisoro-baton' ilay jamba : voa vao mihilana. [2.558 #1993]
Traduction françaiseNe faites pas comme l' aveugle qui veut esquiver une pierre : il est atteint avant de se baisser. [2.415 #6213]
Interprétation françaiseSe disait du manque de prévoyance. [2.415 #6214]

Proverbe 5Aza manao hiran' ilay jamba : izaho mahiratra indray no ilazana izay tsy antoandro. [2.415 #6183, 2.558 #513, 2.653 #460]
Traduction françaiseNe faites pas comme dans les chants des aveugles : c' est à moi qui vois clair, que les aveugles disent qu' il ne fait pas jour. [2.415 #6183]
Interprétation françaiseIl ne faut pas vouloir en remontrer à de plus habiles que soi. [2.415 #6183]

Proverbe 6Aza manao toy ny rafozana jamba, ka aleo hateran-tsira kely toy izay homen-damba tsara. [2.415 #1438, 2.165]
Mamangy rafozana jamba, ka ny manome lamba tsy hitany, fa ny manome sira kely no ankasitrahany. [2.415 #1449]
Mamangy rafozana jamba, ka ny manome lamba tsy hitany fa ny manome sira tsaroan' ny lelany no ankasitrahany. [2.558 #130]
Mamangy rafozana jamba, ka ny manome lamba tsy hitany, fa ny nanome sira kely no ankasitrahany. [2.653 #1468]
Rafozana jamba, ka aleony sira ren' ny lelany toy izay lamba tsara. [2.558 #3540]
Rafozana jamba: ny manatitra lamba tsy hitany, fa ny manatitra sira kely no isaotsaorany. [1.3 #498]
Rafozana jamba: ny manatitra lamba tsy hitany, fa ny manatitra sira no isaotsaorany. [1.1]
Interprétation malgacheEnti-milaza ny olona mahatsiaro ny soa kely fa tsy mahatsiaro ny soa lehibe atao azy. [1.1]
Traduction françaiseBelle-mère aveugle: si on lui donne un lamba, elle ne voit pas, mais si on lui donne un peu de sel, elle remercie avec effusion [1.3 #498]
Ne faites pas comme une belle-mère aveugle, qui aime mieux qu' on lui donne un peu de sel plutôt qu' un beau lamba. [2.415 #1438]
Ne faites-pas comme une belle-mère aveugle, qui préfère qu' on lui donne un peu de sel plutôt qu' un beau "lamba" . [2.165]
Visitez votre belle-mère aveugle et donnez-lui un lamba, elle ne le voit pas ; donnez-lui un peu de sel, cela lui est agréable. [2.415 #1449]
Interprétation françaiseComme elle est aveugle, il lui importe peu quelle soit bien mise. [2.165]
Elle ne voit pas le lamba. [2.415 #1438]
Le tout n'est pas de donner, il faut savoir donner ; autre sens : oublier un grand service et se montrer reconnaissant d'un petit service. [2.415 #1449]
Sensible aux petits services, insensible aux grands [1.3 #498]

Proverbe 7Feony ihany, hoy ilay jamba mitsapa tafondro. [2.165 #2067, 2.415 #2147]
Feony ihany, hoy ilay jamba nitsapa tafondro. [2.558 #1160, 2.653]
Traduction françaiseCe n'est que du bruit, dit l'aveugle tout en palpant le canon. [2.415 #2147]
"Ce n' était que sa voix" , dit l' aveugle en touchant un canon. Il avait entendu la détonation, qui l' avait saisi; quant au canon lui-même, tel qu' il le sent, il n' en est pas impressionné. [2.165]
Interprétation françaiseC'était une plaisanterie sur les gens simples. [2.415 #2147]

Proverbe 8Ilay jamba nampiady ombalahy : lany ritra ny zana-bahoaka raha izay alehako no alehany. [2.558 #1398]
Ilay jamba nampiady ombalahy : " lany ritra ny zana-bahoaka, raha izay alehako no nalehany " . [2.415 #2148]
Ilay jamba nampiady ombilahy : "Lany ritra ny zana-bahoaka, raha izay alehako izay no nalehany". [2.653 #1112]
Traduction françaiseAveugle qui a fait battre des taureaux : ils sont exterminés les enfants de la contrée, dit-il, s' ils ont passé par où je passe. [2.415 #2148]

Proverbe 9Ilay jamba nomena amalona : Amalona hono itony. [2.558 #1399]
Ilay jamba nomena amalona : " amalona, hono, itony, Andriamanitra " . [2.415 #2149, 2.653 #1113]
Jamba nomena amalona, ka amalona hono ity, ry Andriamanitra. [2.558 #1556]
Toa an' ilay jamba nomena amalona, ka amalona, hono ity, Andriamanitra. [2.558]
Traduction françaiseAveugle à qui on a donné de l' anguille : mon Dieu, dit-il, il paraît que c' est de l' anguille. [2.415 #2149]

Proverbe 10Ilay jamba notorahana ka efa voa vao misikina. [2.415 #6226]
Traduction françaiseC' est comme cet aveugle à qui on a jeté une pierre : il est atteint avant de s' esquiver. [2.415 #6226]
Interprétation françaiseIl faut prévoir. [2.415 #6226]

Proverbe 11Jamba am-pototry ny jiro ary maizina anilan' ny mazava ve? [2.558 #1536]
Jamba am-pototry ny jiro, ka maizina anilan' ny mazava. [2.165]
Jamba am-pototry ny jiro : maizina anilan' ny mazava. [2.415 #2150, 2.653 #1207, 2.974 #441]
Jamba mitanina andro : maizina am-pototry ny mazava. [2.415 #2153, 2.558 #1542]
Jamba mitanin’ andro : maizina am-pototry ny mazava. [2.653 #1208, 2.974]
Maizina am-pototry ny mazava. [2.415 #6361, 1.1]
Interprétation malgacheEnti-milaza ny olona tsy manam-pahalalanana tsy mahalala fomba eo afovoan' ny olona mahay sy mahalala fomba. [1.1]
Traduction françaiseAveugle au pied d'une torche : dans les ténèbres malgré la lumière qui l'entoure. [2.974 #441]
Aveugle qui se chauffe an soleil : dans les ténèbres au sein de la clarté. [2.974 #442]
Aveugle qui se chauffe au soleil : il est dans les ténèbres au pied de la lumière. [2.415 #2153]
Aveugle, tout près de la chandelle : il est dans les ténèbres à côté de la lumière. [2.415 #2150]
Qui est dans les ténèbres, à la source de la lumière. [2.415 #6361]
Un aveugle tout près d' une lampe: il est dans les ténèbres tout près de la lumière. [2.165]
Interprétation françaiseQui ferme les yeux volontairement à l' évidence. [2.415 #6361]
Se disait de ceux qui ferment les yeux à une chose évidente. [2.415 #2150]

Proverbe 12Jamba mamintana andro : mahita masoandro ho an' olona, fa tsy mahita masoandro ho an-tena. [2.558]
Jamba mamintan-andro : mahita masoandro ho an’ olona, fa tsy mahita masoandro ho any ny tenany. [2.653 #1212]
Jamba mamintan' andro : mahita masoandro ho an' olona, fa tsy mahita masoandro ho an' ny tenany. [2.415 #2151, 2.974 #443]
Traduction françaiseAveugle qui prend le jour à l'hameçon, c'est-à-dire qui manque de ponctualité : il voit le soleil pour les autres, mais il ne le voit pas pour lui. [2.415 #2151]
Aveugle qui se fait devin pour les jours à venir ; il voit le soleil pour les autres, mais pour lui-même ne voit rien. [2.974 #443]
Interprétation françaiseSe disait de ceux qui apprécient les choses différemment pour eux et pour les autres. [2.415 #2151]

Proverbe 13Jamba manao hatsarana : manoro ny mazava ho an' olona, fa ny maizina mihatra amin' ny tena tsy miova. [2.558 #1553]

Proverbe 14Jamba manao raosijamba ka tsy mba ilana tampi-maso intsony. [2.558]

Proverbe 15Jamba manjono : izay manintona ahy mba sintoniko. [2.558 #1539]

Proverbe 16Jamba mifampitantana : misia vato fa aza misy tevana. [2.558 #1540]

Proverbe 17Jamba mifanena : mifandona vao mifanebaka "ity angaha jamba". [2.558 #1541]

Proverbe 18Jamba misidiky : mahita masoandro ho an' olona, fa tsy mahita mazava ho an-tena. [2.415 #2152]
Jamba misikidy: mahita masoandro ho an' olona, fa tsy mahita mazava ho an-tena. [2.165 #2073]
Traduction françaiseAveugle qui pratique l' art divinatoire : il voit pour les autres auxquels il prédit l' avenir, mais pas pour lui. [2.415 #2152]
Un aveugle qui pratique l' art divinatoire y voit bien pour les autres (puisqu' il prétend lire leur avenir), mais il n' y voit pas pour lui-même. [2.165]
Interprétation françaiseC' était une croyance populaire que, certains, ordinairement des pauvres, étaient capables d'obtenir tout ce que l' on désirait. [2.415 #2152]

Proverbe 19Jamba misikidy : ny mazava, azo tanisaina, fa ny hahiratra mbola ho ela. [2.558 #1546]

Proverbe 20Jamba mitanina andro : finaritra ny hafanany fa tsy mahita ny famirapiratany. [2.415 #2154]
Jamba mitanina andro : ny hafanana dia lavorary fa ny famirapiratana no tsy hita. [2.558 #1543]
Jamba mitanin' andro: finaritry ny hafanany, fa tsy mahita ny famirapiratany. [2.165]
Traduction françaiseAveugle qui se chauffe au soleil : il se réjouit de sentir sa chaleur, mais il ne voit pas sa lumière. [2.415 #2154]
Un aveugle se chauffant au soleil: il est content de sentir sa chaleur, mais il ne peut voir son éclat. [2.165]

Proverbe 21Jamba mitondra fanala ka manazava ny hanoro lalana. [2.415 #2155, 2.558]
Jamba mitondra fanala, ka mazava ny hanoro lalana. [2.653 #1213, 2.974]
Traduction françaiseAveugle qui porte une lanterne : il éclaire celui qui lui indiquera le chemin. [2.415 #2155]
Aveugle qui porte un flambeau : ne voit clair que pour montrer le chemin. [2.974 #444]
Interprétation françaiseSe disait de ceux qui y voient pour les autres et pas pour eux, et donnent des conseils qu' ils ne suivent pas. [2.415 #2155]

Proverbe 22Jamba mitso-drano : ny mahiratra ho an' olona no ambentin-teny. [2.558 #1545]

Proverbe 23Jamba mively vary, ka tsy maninona na mifanatrika aza. [2.558 #1547]

Proverbe 24Jamba mividy hena : miady varotra ny hohanina fa tsy mangataka ny hatao jiro. [2.558]

Proverbe 25Jamba mizaha fitaratra, ka mifampitsirika samy ratsy : ny iray mijery fa tsy mahita ary ny iray mahita fa tsy miteny. [2.558]
Jamba mizaha fitaratra, ka mifampitsirika samy ratsy : ny iray mijery fa tsy mahita, ny iray mahita fa tsy miteny. [2.653 #1210, 2.415]
Traduction françaiseAveugle qui regarde un miroir : ce sont deux malheureux qui sont en présence : l' un regarde et ne voit pas, l'autre voit et ne parle pas. [2.415 #2156]
Interprétation françaiseIl faut s' entraider entre malheureux. [2.415 #2156]

Proverbe 26Jamba mizaha lanonana : mba ento hanakaiky kokoa aho. [2.558 #1551]

Proverbe 27Jamba mizaha tandindona : Efa mba manao ahoana kokoa izao fitazanao azy izao Ranaotra? [2.558 #1552]

Proverbe 28Jamba nitsapa sokina ka tsy navelan' Andriamanitra hihinam-boalavo. [2.558 #1554]

Proverbe 29Jamba sendra tadio : tsy matahotra izay ho ditsoka. [2.558]

Proverbe 30Jamba tia hitsin-dalana : tsy fidiny azy akory. [2.558]

Proverbe 31Jamba tia tazana ; marenina tia ritsoka. [2.653 #1209]
Jamba tia tazantazana : marenina tia ritsodritsoka. [2.558 #1559]

Proverbe 32Lomanon' ilay jamba, ka izay hidonan' ny loha no hiakarany. [2.165 #2070, 2.415 #2157]
Traduction françaiseAveugle qui traverse une rivière à la nage : il montera là où sa tête heurtera. [2.415 #2157]
Un aveugle traversant une rivière à la nage: il montera (la berge) là où sa tête heurtera. [2.165]

Proverbe 33Manao dian’ omby jamba, ka mivarina ihany. [2.415 #6293, 2.974 #447, 2.653]
Manao dian' omby jamba ka mivarina ihany amin' izay tandrifin' ny loha. [2.558 #1987]
Traduction françaiseCelui qui veut marcher à l' aveugle comme un boeuf et sans prendre conseil, finit par tomber dans le fossé. [2.415]
Ressembler au bœuf aveugle, qui continue sa marche et s’enlise toujours plus. [2.974 #447]

Proverbe 34Manao fisorok’ ilay jamba : voa vao mihilana. [2.653 #1536]

Proverbe 35Miasa jamba rafozana : berim-po very foana. [2.653 #1733]
Miasa jamba rafozana; herim-po very foana. [2.165 #1841]
Miasa jamba rafozana, ka herim-po very foana. [2.415 #1450]
Miasa jamba rafozana ka herim-po very maina (tsy mahazo sitraka). [2.558 #2269]
Miasa tsy hitan-drafozana, ka herim-po very foana. [2.415 #1451]
Traduction françaiseC' est pour un gendre se dépenser en pure perte que de travailler en présence d'un beau-père ou d' une belle-mère aveugle. [2.415 #1450]
Labourer pour des beaux-parents aveugles, c' est de la peine perdue. [2.165]
Travailler sans être vu de son beau-père ou de sa belle-mère, c' est pour un gendre dépenser sa vaillance en pure perte. [2.415 #1451]
Interprétation françaiseSe disait de ceux qui se dépensaient inutilement. [2.415 #1450]
S' emploie fréquemment en parlant d' un travail, d' un effort, qui restent sans récompense. [2.165]

Proverbe 36Nahoana hianao no jamba tia tazana ? marenina tia ritsoka ? [2.415 #2158, 2.653 #2024]
Traduction françaisePourquoi étant aveugle aimez-vous à regarder au loin ? pourquoi étant sourd aimez-vous les chuchotements ? [2.415 #2158]
Interprétation françaiseSe disait de ceux qui dissimulent leurs défauts ; autre sens : on ne voit pas ses défauts personnels. [2.415 #2158]

Proverbe 37Ny matory naman' ny maty; ny takona naman' ny jamba. [2.165]
Ny matory naman' ny maty, ny takona naman' ny jamba, ary ny jamba moa jamba rahateo. [2.558 #3131]
Ny matory, naman' ny maty ; ny takona, naman' ny jamba ; ny jamba, jamba rahateo. [2.415 #2159, 2.653 #2337]
Traduction françaiseCelui qui dort ressemble à un mort, celui qu' on empêche de voir ressemble à un aveugle, l' aveugle est déjà aveugle. [2.415 #2159]
Ceux qui dorment ressemblent aux morts; ceux qui sont cachés (c. à. d. absents) ressemblent aux aveugles. [2.165]
Interprétation françaiseLes premiers n' entendent et ne voient rien; les seconds, étant absents, ne voient rien non plus de ce qui se passe. [2.165]
Manière de dire que le sommeil est l' image de la mort. [2.415 #2159]

Proverbe 38Ny mpanota maniry ny andro ho maizina, kanefa ny jamba tsy azo ahoana. [2.165 #2072, 2.415 #2160, 2.653 #2357, 2.974]
Traduction françaiseLe méchant désire les ténèbres, mais les ténèbres font de lui un aveugle. [2.974 #453]
Le pécheur désire que les ténèbres arrivent, alors que les aveugles, on ne peut malheureusement rien contre leur cécité. [2.415 #2160]
Les malfaiteurs recherchent l' obscurité; mais les aveugles l' ont (ou: y sont) sans le vouloir. [2.165]

Proverbe 39Ny omby jamba, ny tevan-dalina, ny mpandroaka adala, ka any an-kady no farany. [2.558 #3191]

Proverbe 40Raha fony mbola nahiratra tsy mba tia jerijery, ka jamba vao tia sora-javatra. [2.415 #2161, 2.653 #2649]
Raha fony mbola nahiratra tsy tia jerijery, ka jamba vao tia sora-javatra. [2.558 #230]
Traduction françaiseQuand on avait de bons yeux on n' aimait pas à les ouvrir curieusement et c' est une fois aveugle qu' on veut voir les dessins des objets. [2.415 #2161]
Interprétation françaiseC' est seulement lorsqu' on est privé d' une chose qu' on commence à l' apprécier ; ce proberve se disait aussi de l'insouciance de la jeunesse et des soupçons de la vieillesse. [2.415 #2161]

Proverbe 41Soro-baton’ ilay jamba: efa voa vao mihilana. [2.653 #2941, 2.974]
Soro-baton' ilay jamba, ka efa voa vao mihilana. [2.558 #258]
Soro-baton' ilay jamba, ka voa vao mihilana. [2.165 #1141]
Traduction françaiseAveugle qui charge une pierre sur son épaule : il n'écarte sa tête qu’une fois le choc senti. [2.974 #458]
Un aveugle cherchant à éviter une pierre (qu' on lui lance): il est atteint avant de se garer. [2.165]
Interprétation françaiseIl ne peut savoir de quel côté viennent les pierres que quand il a été touché. [2.165]

Proverbe 42Toa an' ilay jamba nomena amalona: koa "Amalona, hono, ity, Andriamanitra!". [2.653 #3098, 2.165]
Traduction françaisePareil à un aveugle auquel on a donné une anguille, alors: "Ô Dieu, on dit que ceci est une anguille!". [2.165]

Proverbe 43Torimason-jamba : aina no fetra. [2.653 #3151, 2.974 #173]
Torimason-jamba ka aina no fetra. [2.558 #275]
Torimason’ ny jamba : taolam-balo no fetra. [1.147 #T106]
Traduction françaiseLe sommeil de l’aveugle dure jusqu’à sa mort. [2.974 #173]

Proverbe 44Tsy misy zazakely vao miana-mandeha, ka hotoroana ny lalan-kaleha ; tsy misy akohokely jamba ka hotohinina vao mianavaratra, tsipazam-bary vao mivoaka. [2.415 #6134]
Traduction françaiseVous n' êtes pas un enfant à qui on montre la route qu' il doit suivre ; vous n' êtes pas un poussin aveugle qui aille au nord, à la place d'honneur, quand on le chasse, ou qui sorte du parc quand on y jette du riz pour lui. [2.415 #6134]
Interprétation françaiseSe disait des personnes sages et fidèles. [2.415 #6134]

Proverbe 45Tsy raharahan-dRainilemiza izay mpanompo jamba, fa ny mahiratra aza namidiny. [2.558 #4785]

Proverbe 46Tsy raharahan' ny jamba ny tafintohina, fa raha lavo izy miarina. [2.558 #4786]

Index